En el segle XIX els matrimonis de la noblesa es realitzaven normalment entre parents per tal d'evitar les divisions territorials i la minva de les seves possessions.
Els seus pares eren cosins, cosa poc estranya en els matrimonis de la noblesa del segle XIX.
Henri fou el primogènit de la família. Quan tenia quatre anys, nasqué el seu germà Richard-Constantine, que morí un any després.
La seva infància fou feliç fins que, com a conseqüència de la consanguinitat dels seus pares, Toulouse-Lautrec patí una malaltia que afectava el desenvolupament dels ossos (picnodisostosis) que tornava la seva constitució òssia dèbil. Patí dues fractures als fèmurs d'ambdues cames que li impediren créixer més, assolint una altura de 1'52 m.
No es va trobar cura de la seva malaltia.
Va pintar el primer quadre als 13 anys d'edat, anomenat Artillers a cavall. Tres anys després realitza el seu primer autoretrat on es pinta assegut darrere una taula, amb la cara coberta d'ombres i on no reflecteix les seves cames.
El 1881 Toulouse-Lautrec es trasllada a París. Decideix ser pintor, amb el recolzament del seu oncle i pintors amics de la família.
Es admès a l'estudi de Léon Bonnat, que era un retratista de moda. Allí perfeccionà el seu dibuix, però el mestre li digué que dibuixava de forma horrible i que mai arribaria a res, si no fos pintant caricatures. S'equivocà.
En tancar-se el taller de Bonnat, el setembre de 1882, Lautrec va haver de cercar un nou mestre, Fernand Cormon. A l'estudi de Cormon trobà i va fer amistat amb en Vincent van Gogh.
El 1884 Henri anà a viure a Montmartre, on tingué veïns com en Degas. La fascinació que sentia pels locals de diversió nocturns el portà a freqüentar-los amb assiduïtat i a fer-se client predilecte d'alguns d'ells, tals com el "Saló de la Rue des Moulins", el "Moulin de la Galette", el "Moulin Rouge", "Le chat noir", etc. Tot allò relacionat amb aquest món de cabarets, inclosa la prostitució, constituí un dels temes principals de la seva obra.
En les seves obres dels baixos fons de París hi pintava els actors, ballarins, burgesos i prostitutes (la seva gran obsessió).
Els propietaris dels locals li demanaven que dibuixés cartells per a promocionar els seus espectacles, fet que entusiasmà molt Lautrec, ja que en les seves llargues nits als cabarets dibuixava tot allò que veia i ho deixava per les taules. Arribà a vendre pintures i fou reconegut.
Criticava tot aquell que reflectia paisatges en els seus quadres, ja que ell opinava que allò que veritablement pagava la pena era la gent, el poble. Es considerava un cronista social i es mesclà amb el poble, el pintà i fou com ell.
El 1886 abandonà l'estudi de Cormon i n'arrendà un de propi. A la dècada dels 90 viatjà fins a Londres, on conegué i retratà de forma sublim Oscar Wilde.
La vida noctàmbula i desordenada que portà durant anys així com l'alcoholisme, deterioraren la seva salut. Patí manies, depressions i neurosis, a més d'atacs de paràlisis a les cames i a un costat.
L'obra de Toulouse-Lautrec es caracteritza pel seu estil fotogràfic, al que corresponen l'espontaneïtat i la capacitat de captar el movimient en les seves escenes i personatges, essent el seu un estil propi. Cal afegir-hi l'originalitat de les seves composicions influenciades de l'art japonès, que es manifesta en les línies compositives diagonals i el tall sobtat de les figures per les vores. Lautrec posseïa una memòria fotogràfica i pintava de forma molt ràpida. No obstant això, la seva primera influència fou la pintura impressionista i, sobretot, la figura de Degas.
Fou l'Avantguarda del modernisme i de l'Art Nouveau.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada