JULES CHÉRET 1836 - 1932

Va néixer a París, França en una família d'artesans pobres però creatius, una manca econòmica que va significar que Jules Chéret tingués una educació molt limitada. 
Als tretze anys, va començar un aprenentatge de tres anys amb un litògraf. El seu interès per la pintura el va dur a fer un curs d'art a l'"École Nationale de Dessin". 
Com la majoria d'artistes novells, Chéret va estudiar tècniques de diversos artistes, antics i moderns, tot visitant els museus de París. 
Encara que algunes de les seves pintures li van donar cert respecte, va ser el seu treball com a cartellista publicitari el que li va permetre pagar els seus comptes. Un temps després el cartellisme es convertí en objecte de la seva dedicació i és pel que és recordat avui. 
Influenciat per les frívoles escenes representades en les obres de Jean-Vaig honorar Fragonard i altres artistes rococós tals com Antoine Watteau, Chéret va crear cartells per cabarets i  teatres com Eldorado, el Paris Olympia, el Folies Bergère, el Teatre de l'Òpera, el Alcazar d'Ete i el Moulin Rouge. 
A causa de la gran demanda, va ampliar el seu negoci, creant anuncis per a les representacions de companyies itinerants, festivals municipals i després per a les begudes i licors, perfums, sabons, cosmètics i productes farmacèutics. 
Es va convertir en una important força de publicitat, sumant a les companyies de ferrocarrils i un bon nombre de negocis de fabricació a la seva llista de clients. 

El seu èxit va inspirar una indústria que va provaocar l'aparició d'una nova generació de dissenyadors  de cartells tals com Xerris Gesmar i Henri de Toulouse-Lautrec. 

TOULOUSE LAUTREC 1864 - 1901

 

Henri Marie Raymond de Toulouse-Lautrec  va ser un pintor francès que destacà per la seva representació de la vida nocturna parisenca de finals del segle XIX.


En el segle XIX els matrimonis de la noblesa es realitzaven normalment entre parents per tal d'evitar les divisions territorials i la minva de les seves possessions. 
Els seus pares eren cosins, cosa poc estranya en els matrimonis de la noblesa del segle XIX. 
Henri fou el primogènit de la família. Quan tenia quatre anys, nasqué el seu germà Richard-Constantine, que morí un any després.
La seva infància fou feliç fins que, com a conseqüència de la consanguinitat dels seus pares, Toulouse-Lautrec patí una malaltia que afectava el desenvolupament dels ossos (picnodisostosis) que tornava la  seva constitució òssia dèbil. Patí dues fractures als fèmurs d'ambdues cames que li impediren créixer més, assolint una altura de 1'52 m. 
No es va trobar cura de la seva malaltia. 
Va pintar el primer quadre als 13 anys d'edat, anomenat Artillers a cavall. Tres anys després realitza el seu primer autoretrat on es pinta assegut darrere una taula, amb la cara coberta d'ombres i on no reflecteix les seves cames.
El 1881 Toulouse-Lautrec es trasllada a París. Decideix ser pintor, amb el recolzament del seu oncle i pintors amics de la família. 
Es admès a l'estudi de Léon Bonnat, que era un retratista de moda. Allí perfeccionà el seu dibuix, però el mestre li digué que dibuixava de forma horrible i que mai arribaria a res, si no fos pintant caricatures. S'equivocà.
En tancar-se el taller de Bonnat, el setembre de 1882, Lautrec va haver de cercar un nou mestre, Fernand Cormon. A l'estudi de Cormon trobà i va fer amistat amb en Vincent van Gogh.
El 1884 Henri anà a viure a Montmartre, on tingué veïns com en Degas. La fascinació que sentia pels locals de diversió nocturns el portà a freqüentar-los amb assiduïtat i a fer-se client predilecte d'alguns d'ells, tals com el "Saló de la Rue des Moulins", el "Moulin de la Galette", el "Moulin Rouge", "Le chat noir", etc. Tot allò relacionat amb aquest món de cabarets, inclosa la prostitució, constituí un dels temes principals de la seva obra. 
En les seves obres dels baixos fons de París hi pintava els actors, ballarins, burgesos i prostitutes (la seva gran obsessió). 
Els propietaris dels locals li demanaven que dibuixés cartells per a promocionar els seus espectacles, fet que entusiasmà molt Lautrec, ja que en les seves llargues nits als cabarets dibuixava tot allò que veia i ho deixava per les taules. Arribà a vendre pintures i fou reconegut. 
Criticava tot aquell que reflectia paisatges en els seus quadres, ja que ell opinava que allò que veritablement pagava la pena era la gent, el poble. Es considerava un cronista social i es mesclà amb el poble, el pintà i fou com ell.
El 1886 abandonà l'estudi de Cormon i n'arrendà un de propi. A la dècada dels 90 viatjà fins a Londres, on conegué i retratà de forma sublim Oscar Wilde.
La vida noctàmbula i desordenada que portà durant anys així com l'alcoholisme, deterioraren la seva salut. Patí manies, depressions i neurosis, a més d'atacs de paràlisis a les cames i a un costat.


L'obra de Toulouse-Lautrec es caracteritza pel seu estil fotogràfic, al que corresponen l'espontaneïtat i la capacitat de captar el movimient en les seves escenes i personatges, essent el seu un estil propi. Cal afegir-hi l'originalitat de les seves composicions influenciades de l'art japonès, que es manifesta en les línies compositives diagonals i el tall sobtat de les figures per les vores. Lautrec posseïa una memòria fotogràfica i pintava de forma molt ràpida. No obstant això, la seva primera influència fou la pintura impressionista i, sobretot, la figura de Degas. 
Fou l'Avantguarda del modernisme i de l'Art Nouveau.

EDWARD PENFIELD 1866 - 1925

És conegut com l'iniciador del cartellisme als Estats Units. Va néixer a Brooklyn, Nova York.
Encara que és conegut principalment per la seva creació de cartells per a la revista Harper's New Monthly, cal assenyalar que la seva feina a Harpers constitueix menys d'un terç de la seva llarga carrera.

Als 20 anys anys es va inscriure a la Lliga d'Estudiants d'Art a Nova York.

Un editor d'art associat a Harper i germans que havien vist el treball de Penfield va suggerir al cap del departament d'art que el contractés com il·lustrator. Penfield va veure la primera obra publicada al Harper's Weekly el 1891.

El 1892, Penfield va viatjar a Europa per continuar els seus estudis a París amb George de Forest Brush però, aviat va ser cridat de tornada a casa per Harpers per tal de dirigir el seu departament d'art.
Es creu que el que feia el seu treball convincent va ser el seu disseny ben treballat, així com la il.lustració.

L'art gràfic de Penfield demostra un agut sentit del disseny i la composició.
A Penfield també se li atribueix l'introducció de l'abstracció a l'art comercial, a través de la seva simplificació de les formes.

THÉOPHILE STEINLEN 1859 - 1923

Va ser un pintor i litògraf modernista francosuís.
El seu talent va encoratjar al pintor Francois-Louis David Bocion a animar-lo a traslladar-se al barri de Montmartre a París, on el seu amic Adolphe Willette el va introduir en el món artístic de Le chat Noir, on va realitzar un pòster per al cabaretista Aristide Bruant entri altres.
Després, empraria a la seva filla com model per a l'anunci d'una companyia lletera.
Va ser un artista prolífic que va emprar pseudònim en ocasions per a evitar problemes polítics.
Va dibuixar paisatges, flors i nus per al Salon des Indépendants.
Montmartre i els gats van ser la seva principal font d'inspiració.
La seva obra es reparteix entre diversos dels museus més prestigiosos: el Museu van Gogh d'Amsterdam, l'Hermitage de Sant Petersburg i  la National Gallery of Art de Washington.

ALPHONS MUCHA 1860 - 1939

 

L'artista que he escollit per començar aquest blog és Alphons Mucha, que va ser un pintor i artista decoratiu txec, àmpliament reconegut per ser un dels màxims exponents de l'Art Nouveau.

Va ser un dels autors més influents i imitat del moviment i he considerat bo utilitzar-lo com a punt de partida d'aquest blog.

L'acceptació dels seus dissenys, fets amb exquisida delicadesa i que incloïen en la seva gran majoria la figura femenina com figura central li va permetre rebre molts encàrrecs i treballar a nivell internacional, produint també un tipus estil artístic comercial que imitaren molts il·lustradors de l'època.

Aquest blog està dedicat a l'estètica dels cartells modernistes a nivell europeu i a Catalunya, on el modernisme va ser importantíssim en tots els àmbits de l'art.

El cartell és una forma d'expressió graficoplàstica que tingué molta importànica a finals de segle XIX, quan es convertí en un dels mitjans d'expressió més representatius del modernisme.

Els artistes , modernistes eren majoritàriament burgesos, que es revel·laven amb les seves famílies i decidien dur una vida bohèmia. Volien canviar el  món, i ho volien fer a través de l'art.

La riquesa dels colors, la utilització d'un repertori ornamental molt variat i l'ús de solucions compositives atrevides, caracteritzen l'art publicitari dels primers anys del segle XX.
Els cartells reflecteixen els gustos, la moda i els somnis d'aquesta època.
Si en un primer moment anunciaven sobretot esdeveniments lúdics i culturals, com els espectacles de cabaret, cap al canvi de segle, amb la incipient societat de consum, es va fer cada vegada més freqüent publicitar productes que no eren de primera necessitat. Així, els carrers es van omplir d'anuncis de begudes de cacau, cigarrets, llet per a nens, sanatoris o viatges en transatlàntic.
Però els treballs cartellístics superaren aviat la funció publicitària per a la qual van ser inicialment concebuts i passaren a convertir-se en autèntiques obres d'art.